Un bon dia, cap a l'any 1976, Pepe, Victor, Elvira i Mª José Pujol, que treballaven junts en una escola a l'Avinguda Vallvidrera de Barcelona que aleshores es deia “Col·legi Ave Maria”, van decidir començar una història molt bonica. Van agafar uns nens, entre ells Pablo, Gregorio, Juan Carlos, per ajudar-los a estudiar, i així, tots plegats, van obrir l'escola d'educació especial Taiga.

Els nens i els professors s'ho passaven tan bé i aprenien tant que aviat van venir altres alumnes a estudiar-hi. Tants van venir: Josep, David, Alberto, Montsita, que la torre del carrer Iradier on estaven es va quedar petita, i el van trobar una altra més gran i més bonica molt a prop, el carrer Pomaret.

També van venir nous professors; Asun, Miguel, Astrid Plantada, que ensenyaven animats. Els nois estudiaven i es preparaven, però era molt difícil trobar feina en acabar els estudis.

Aleshores, pensant i pensant, Mª José i Carmen Rodenas van trucar Toni perquè vingués a ensenyar els alumnes a imprimir en serigrafia.
Amb aquest ofici creien que podrien guanyar-se la vida, i tant se'l van creure que van obrir ells mateixos l'any 1992 el Centre Especial de Treball Icària Arts Gràfiques, ara en gràfiques “tiren del carro” Enric Martínez i Rosa Pedrero, Jaime López… poc de mica en mica i amb l'ajuda de tot el món hem anat trobant clients i es pot anar contractant alumnes.

Però hi havia un grupet que no podien treballar i per això vam obrir el Centre Ocupacional Bogatell amb una feina molt pionera sobre la qualitat de vida i la planificació centrada en la persona.

L'any 2004 vam tenir la idea de muntar un centre especial de treball d'Hostaleria i restauració i així va néixer l'Inout Hostel, ara Izaskun Quilez i Noemí Caparrós consoliden aquesta idea innovadora.

Tot això s'estava fent tan gran que vam decidir que tothom hi havia de participar: pares, mares, mestres, treballadors, i així va néixer Icária Iniciatives Socials, SAL, entitat sense ànim de lucre.

El seu primer president va ser Juan José López Burniol i després Pedro Olabarría, que s'ha lliurat totalment. Però aquesta història no hauria estat possible si no haguéssim estirat el carro tots junts. Kika Sauquet adjunta a Maria José, Joaquim i Carlos poden ser els que més saben què hem viscut.